La nostra història
Els orígens de l'Institut
El reconeixement que les dones han de tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes per educar-se, treballar, formar nuclis familiars i participar en les decisions polítiques i econòmiques, és un fet social que s'ha anat conquerint al llarg del segle XX, gràcies al desenvolupament dels principis democràtics de justícia, llibertat i igualtat i a les demandes de les mateixes dones
La promulgació de la Constitució espanyola, el 6 de desembre de 1978, va suposar l'afirmació legal de la igualtat entre les dones i els homes, la no-discriminació per raons de raça, sexe o religió, i el seu reconeixement com a principis inspiradors de l'ordenament jurídic del nostre país.
Malgrat això, la pràctica evidenciava que, perquè les dones accedissin a la igualtat d'oportunitats, no n'hi havia prou amb els canvis de lleis. Calia canviar les actituds i els comportaments, les formes de vida i les estructures socials, atès que són una barrera per al ple desenvolupament de les dones com a persones amb dret a participar activament en la cultura, el treball i la política d'un país.
Conscients d'aquesta necessitat, un grup de dones progressistes i feministes va impulsar la creació d'un organisme dins de l'Administració espanyola, similar al que ja hi havia a altres països d'Europa i del món, responsable d'elaborar polítiques d'igualtat, proposar-les al Govern i coordinar les accions dels diferents ministeris en aquest àmbit.
Aquesta demanda va donar com a resultat l'elaboració del Projecte de llei de creació de l'Institut.
Neix l'Institut de la Dona
Per mitjà de la Llei 16/1983, de 24 d'octubre, publicada en el Butlletí de l'Estat el dia 26 d'octubre, es crea l'Institut de la Dona, com a organisme autònom adscrit al Ministeri de Cultura, amb la finalitat primordial, en compliment i desplegament dels principis constitucionals aplegats als articles 9.2 i 14, de promoure i fomentar les condicions que possibilitin la igualtat social d'ambdós sexes i la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social.
Es van establir dues línies d'actuació ben diferenciades: la primera per impulsar la creació de serveis d'informació i d'atenció i el desenvolupament de programes de formació a les dones. I la segona, dirigida al foment d'actuacions per promoure i coordinar polítiques específiques adreçades a les dones des de l'Administració.
La tasca de l'Institut en els seus inicis es va centrar en la realització de campanyes d'informació sobre els drets de les dones i a difondre els canvis que s'havien produït en l'ordenament jurídic, fonamentals perquè les dones poguessin exercir i reivindicar aquests drets, que moltes encara no coneixien. També va posar al descobert el problema dels maltractaments i va fer estudis sobre la situació de les dones a Espanya i en va difondre els resultats.
Aviat, aquestes accions es van veure complementades amb una important activitat internacional, reforçada, sens dubte, per l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
La política institucional per a la igualtat: els plans per a la igualtat d'oportunitats de les dones
El naixement de l'Institut de la Dona va suposar l'inici d'una política institucional per a la igualtat d'oportunitats, la qual es va concretar en successius plans per a la igualtat d'oportunitats de les dones (PIOM), encaminats a eliminar les diferències per raó de sexe i a afavorir que les dones no fossin discriminades en la societat.
Els plans d'igualtat van suposar la creació d'un marc referencial que assenyalava objectius que els agents implicats havien de complir, i que, per tant, exigia la realització d'un seguiment durant el seu període de vigència.
A partir dels informes de seguiment, es van portar a terme les avaluacions dels plans esmentats, amb dos objectius fonamentals: conèixer, d'una banda, el grau d'execució de les accions previstes i, de l'altra, les activitats que els diferents òrgans de l'Administració general de l'Estat havien portat a terme per al seu compliment.
Primer Pla per a la igualtat d'oportunitats de la dona 1988-1990
El I PIOM es va presentar al Consell de Ministres el mes de setembre de 1987 i suposava una estratègia política per millorar la situació social de les dones a través de 120 mesures agrupades en sis àrees: Igualtat en l'ordenament jurídic; família i protecció social; educació i cultura; ocupació i relacions laborals; salut; cooperació internacional i associacionisme.
Aquest primer Pla es va fer seguint el model dels programes per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones de la Comunitat Europea, a la qual Espanya es va incorporar l'any 1986. Els estudis fets en aquest temps van ser el fonament de les mesures d'acció proposades en el primer Pla.
Segon Pla per a la igualtat d'oportunitats de les dones 1993-1995
El II PIOM va tenir com a finalitat bàsica l'adopció de mesures per avançar des de la igualtat formal cap a la igualtat real, és a dir, la promoció i el desenvolupament de mesures d'acció positiva, principalment, en els àmbits de l'educació, la formació i l'ocupació.
Les 172 actuacions específiques d'aquest segon Pla es poden considerar mesures polítiques posades en marxa amb la finalitat d'aconseguir els canvis estructurals que permetessin el desenvolupament lliure de les dones i la seva participació activa en el món de la cultura, de l'ocupació i de la política.
Tercer Pla per a la igualtat d'oportunitats de les dones 1997-2000
El III PIOM va suposar la introducció del principi d'igualtat en totes les polítiques del Govern i la promoció de la participació de les dones en totes les esferes de la vida social, amb la finalitat que es convertissin en agents copartícips de la presa de decisions, atès que, sense la seva participació, és impossible aconseguir els objectius d'igualtat i desenvolupament. En aquest Pla s'assumeixen els compromisos adquirits de la Plataforma d'Acció, aprovada en la IV Conferència Mundial de les Dones de Pequín, així com les orientacions del IV Programa d'acció comunitari.
Quart Pla per a la igualtat d'oportunitats de les dones 2003-2006
El IV PIOM, fonamentat en les directrius marcades per l'Estratègia marc comunitària sobre la igualtat entre homes i dones (2001-2005), cercava potenciar el mainstreaming de gènere, per a la qual cosa promovia, en les àrees en què fos necessari, polítiques específiques d'igualtat d'oportunitats, és a dir, accions positives..
La creació de la Secretaria General de Polítiques d'Igualtat i l'aprovació de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes i del Pla estratègic d'igualtat d'oportunitats 2008-2011
En la vuitena legislatura, que va començar el mes de març de 2004, el Govern socialista va fer una aposta per emprendre la implantació de la igualtat en tots els àmbits de la societat, començant per la conformació d'un gabinet paritari, i va crear la Secretaria General de Polítiques d'Igualtat dins del Ministeri de Treball i Afers Socials, a la qual es va adscriure l'Institut de la Dona.
La Secretaria General de Polítiques d'Igualtat va ser la unitat administrativa que, juntament amb l'Institut de la Dona, va impulsar l'aprovació de les dues lleis més significatives d'aquella legislatura: La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per fer efectiva la igualtat de dones i homes (LOIEMH).
Sens dubte, ambdues lleis han estat les de més abast en el desplegament del dret a la igualtat de tracte i oportunitats de les dones a Espanya fins ara, a més de ser unes iniciatives pioneres dins del marc de legislació dels països de la Unió Europea, atès que estableixen, de manera general, la introducció del principi d'igualtat de tracte de dones i homes en totes les estructures de la societat.
Les polítiques d'igualtat al nivell més alt: el Ministeri d'Igualtat
En la legislatura que comença l'any 2008 es crea el Ministeri d'Igualtat, al qual s'adscriu l'Institut a través de la Secretaria General de Polítiques d'Igualtat. Li correspon proposar i executar les polítiques del Govern en matèria d'igualtat, la lluita contra tota mena de discriminació i contra la violència de gènere.
Posteriorment, i per raons d'austeritat, el Ministeri passa a ser la Secretaria d'Estat d'Igualtat, dependent del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Després de la reestructuració administrativa del mes de desembre de 2011, i a través del Reial decret 200/2012, de 23 de gener, pel qual es crea la nova Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, s'assigna la direcció de l'Institut a la Direcció General per a la Igualtat d'Oportunitats.
